En el comerç internacional, els INCOTERMS són les regles que determinen qui assumeix els costos, els riscos i les responsabilitats en cada fase del transport de mercaderies. Conèixer-los ajuda a evitar malentesos entre comprador i venedor, especialment en operacions que creuen fronteres. A naGRUP apliquem els INCOTERMS habituals en el transport per carretera entre Espanya, Andorra i França, i et podem assessorar sobre quin s’adapta millor a la teva operació.

Què són els INCOTERMS

Els INCOTERMS són un conjunt de regles internacionals, publicades per la Cambra de Comerç Internacional, que defineixen qui és responsable de la mercaderia en cada punt del transport, qui assumeix els costos de transport i assegurança, i qui gestiona els tràmits d’exportació i importació.

Tot i que els INCOTERMS no són obligatoris per llei, la seva utilització permet definir de forma clara les responsabilitats, els costos i els riscos associats a una operació de compravenda internacional, la qual cosa ajuda a prevenir conflictes entre les parts.

Què determinen els INCOTERMS

  • Repartiment de despeses: qui paga el transport, l’assegurança i altres costos associats.
  • Transmissió del risc: en quin punt exacte el venedor deixa de ser responsable de la mercaderia.
  • Tràmits duaners: qui s’encarrega de la documentació per creuar la frontera.

INCOTERMS habituals en el transport per carretera

Tot i que hi ha INCOTERMS pensats específicament per al transport marítim, com el FOB, en operacions de transport per carretera —com les que gestionem habitualment entre Espanya, Andorra i França— s’utilitzen amb més freqüència altres termes:

  • EXW (En fàbrica): el comprador assumeix el transport des de les instal·lacions del venedor i tots els tràmits posteriors.
  • FCA (Franc transportista): el venedor lliura la mercaderia al transportista designat pel comprador; el risc es transmet en aquell moment.
  • CPT (Transport pagat fins a): el venedor paga el transport fins a la destinació acordada, però el risc es transmet en lliurar la mercaderia al primer transportista.
  • DAP (Lliurat en el lloc): el venedor assumeix el transport fins a la destinació, sense incloure el despatx d’importació.
  • DDP (Lliurat amb drets pagats): el venedor s’encarrega del transport i dels tràmits fins a la porta del client, inclosos aranzels i impostos.

El cas del FOB en transport marítim

El FOB (Franc a bord) és un terme específic per al transport marítim. En aquest cas, el risc es transmet al comprador quan la mercaderia queda carregada a bord del vaixell, no quan toca el terra del vaixell. Tot i que és un dels INCOTERMS més coneguts, no és el més habitual en operacions de transport per carretera.

Com et podem ajudar a naGRUP

Comptem amb partners duaners a Espanya, Andorra i França i amb experiència en operacions d’importació i exportació entre aquests territoris. Et podem assessorar en:

  • Selecció de l’INCOTERM més adequat segons el tipus d’operació.
  • Gestió de la documentació necessària per creuar la frontera.
  • Implicacions de cada INCOTERM en els tràmits duaners, el transport i l’assegurança de la mercaderia.

Preguntes freqüents sobre les regles comercials

És obligatori utilitzar els INCOTERMS? No, no és una exigència legal, però la seva utilització permet definir amb claredat les responsabilitats, els costos i els riscos de l’operació, la qual cosa ajuda a evitar conflictes entre les parts.

Canvien aquestes regles amb el temps? Sí, la Cambra de Comerç Internacional les revisa periòdicament per adaptar-les a les necessitats del comerç internacional. A naGRUP procurem treballar sempre amb la versió vigent.

Què passa si hi ha un dany i no queda clar quin INCOTERM s’aplica? Sense un terme definit amb claredat, pot ser més difícil determinar qui ha d’assumir la pèrdua. Per això recomanem deixar establert l’INCOTERM aplicable des de l’inici de l’operació.

Si tens previst un enviament internacional i no saps quin INCOTERM et convé, explica’ns els detalls de la teva operació i t’ajudem a triar l’opció més adequada.